CAMPS BLANCS
Vaig arribar allí per primer cop el dia 1 de setembre de 2006 !
L’IES Camps Blancs, durant el període de gairebé tres anys, podia haver estat per mi simplement el meu lloc de feina. Però, puc assegurar que no ha sigut així.
Aquest centre es troba ubicat al barri de les Cinc Roses de Sant Boi de Llobregat. Lloc complicat, de difícil accés amb transport públic, conflictiu per qüestió de la població però alhora bonic, diferent per disposar de tants espais oberts, pausat i tranquil, amb unes vistes encisadores, pots veure el mar i la muntanya; i amb un gran ventall de gent diferent convivint -potser, aquest ha estat un motiu que l’ha fet encara més atractiu per mi. Personalment, he gaudit de moments molt bons, malgrat el parer de molta gent. M’agrada comprovar per mi mateixa la realitat dels llocs, siguin marginals o no.
Aquest antic centre de FP està format per quatre edificis: un, el pavelló A, que és l’edifici de la ESO i de Batxillerat; un altre, el pavelló B, que és l’edifici del Cicles d’Imatge personal, d’Administratiu i de Serveis a la Comunitat; i els altres dos que són els tallers d’Automoció i d’Electrònica.
L’espai exterior d’aquest recinte està format per: les pistes de futbol i de bàsquet i un preciós jardinet cuidat pel Senyor Gabriel, - del qual no em podia oblidar, veí del barri i, sens dubte, un personatge molt entranyable.
Aquest institut és un lloc on convivim a diari un total de mil dues-centes persones, si més no, si comptem: alumnes de ESO, alumnes de batxillerat, alumnes de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior,alumnes del FIAP i del PTT, professorat, la gent que formem el col·lectiu del PAS i les treballadores del bar de l’ Institut. Això sí, per sort, no ens hi ubiquem tots alhora!
Qui m’havia de dir quan hi vaig arribar que molta d’aquesta gent arribaria a formar part de mi! Perquè, això sí que ho tinc molt clar, he fet amistats magnífiques i espero conservar-les durant molt de temps –m’és igual que siguin alumnes, professors, companys de l’administració, treballadores del bar.
Sincerament, ha estat una experiència meravellosa pertànyer a Camps Blancs i crec que sempre estarà dintre del meu cor.
Ana, la que marxa però que us trobarà a faltar!!!
dimarts, 24 de març del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


