TOTS SOM PLAÇA CATALUNYA!

Hola amics i amigues meves!
En aquest cop m'adreço a vosaltres no per parlar d'experiències pròpies sino per parlar d'un problema molt greu que se'ns està donant a la nostra societat: La desesperació d'un poble davant de les retallades que els presenten els seus representants polítics!
Suposo que ja haureu deduit em refereixo a l'ACAMPADA DE PLAÇA CATALUNYA DE BARCELONA.
Les reunions dels INDIGNATS a la Plaça Catalunya de Barcelona i de moltes altres places de totes les capitals catalanes i d'altres comunitats d'Espanya em semblen molt lloables. Considero que estem lluitant de la manera més inteligent que es pot fer, d'una manera molt pacífica però molt constant.
Per desgràcia, molta gent pensa que no serveixen per res aquestes acampades, pot ser no aconseguirem modificacions que es puguin percebre però com a mínim tothom sent la veu del poble indignat de ser trepitjat, crec que ja n'hi ha prou de consentir davant de totes les injustícies, no hem de continuar amb la premisa de "qui calla otorga".
Hem de lluitar per una SANITAT DIGNA, una EDUCACIÓ DIGNA, uns PRINCIPIS I RECURSOS DIARIS DIGNES....
És impresionant veure com es lluita de manera pacífica per la nostra dignitat. Com hem cridat moltes i moltes vegades i més vegades que ho farem: ¡YA NO HAY PAN PARA TANTO CHORIZO!
Aquell que sigui una mica inteligent i analitzi la frase arribarà a la conclusió que és veritat, que ja no ens poden robar més, ens han tret tants recursos i diners que estem mig agonitzant, fins on han d'arribar? o fins on els deixarem arribar?
Per la meva realitat, no puc participar en tot moment amb la lluita que portem des de la Plaça, per això, quan no hi sóc, ho intento fer de totes les maneres que tinc al meu abast, com per exemple aquest blog o mitjançant el twitter.
Vull donar recolçament, en tot moment, a la nostra lluita, tots estem implicats i ja ha arribat l'hora de lluitar amb els mitjans de què disposem , no hi han d'haver excuses i, per descomptat, si no es participa, com a mínim, s'ha de respecatr la lluita que els altres porten per la resta que no s'hi implica.
Quan divendres, 27 de maig, va haver la brutal, desmesurada i no justificada càrrega policial vaig patir molt mirant les imatges del meu poble patint i vaig pensar: On està la democràcia que hem tingut? Per què hem d'abaixar el cap quan se'ns vulneren els principis contistucionals com el de DRET DE REUNIÓ PACÍFICA?
La veritat és que per sort som un gran poble i l´Únic que van aconseguir és que la nostra INDIGNACIÓ AUGMENTÉS i que la nostra participació creixés a tot arreu, no només a BARCELONA, també a molts altres indrets tant catalans com no catalans. A tots ells i al meu poble més directe us dono les gràcies, sempre m'he estimat la meva Barcelona però amb els meus 41 anys em sento plena de joia i emocionada davant de les nostres reaccions i la nostra unió. Per això clamo: "ENDAVANT PLAÇA CATALUNYA! ENDAVANT INDIGNATS! TOTS SOM PLAÇA CATALUNYA!
D'altra banda, FELICITO a tot el poble: la inteligència que es va demostrar ahir a la nit quan el nostre Barça va guanyar la champions. Aquesta celebració no va portar els problemes que es podrien haver generat i que ens habria fet malbé tota una lluita pacífica, i el que és pitjor els polítics haguessin aprofitat per fer-nos mal. HEM DEMOSTRAT QUE SOM UN POBLE PACÍFIC QUE LLUITA PELS SEUS DRETS I QUE SAP DISTINGIR DIFERENTS ESDEVENIMENTS!
Aquesta nit de diumenge, mitjançant les assemblees que es porten a terme in situ, sabrem si la nostra ACAMPADA coninua o no, passi el que passi, em sentiré orgullosíssima del meu poble.
En cas que s'arribi a l'acord de no continuar d'acampada, a aquells que pensin que tot haurà estat per no res, els vull fer una petita reflexió: com a mínim no hem estat agenollats davant dels poder públics durant una fracció de temps, com a mínim he explicat al meu fill de deu anys que a la vida s'ha de lluitar de manera inteligent i pacífica pels teus ideals i pel seu futur!
En cas que es decideixi continuar amb la nostra acampada: ÀNIMS PER TOTS NOSALTRES, MOLTA PART DEL POBLE ENS ESCOLTA.

En els dos casos he de dir que:
GRÀCIES COMPANYS I COMPANYES PER HAVER-ME FET SENTIR TAN ORGULLOSA DE LA NOSTRA LLUITA!
EM SENTO ORGULLOSA DE SER BARCELONINA I D'HAVER PARTICIPAT EN LA LLUITA DEL NOSTRE POBLE DAVANT DE LES INJUSTÍCIES!


Ara m'acomiado de tots vosaltres, fins la propera!

Per cert, estic més que satisfeta del meu BARÇA, he de confesar que sóc una culé de tota la vida, però crec que ara és el moment de portar la lluita del poble i, per tant, ja tindré temps de parlar del meu BARÇA en altres entrades.

Fina Aviat!

Ana Torres

La meva felicitat!

Hola de nou,
a l'entrada anterior us he confesat que sóc tremendament feliç i m'agradaria explicar-vos el perquè d'aquesta joia.
He de destacar que a nivell sentimental em trobo com mai, sento que puc ser jo i, tot i així, se m'estima i amb molta generositat. Crec que tinc la gran sort de poder dir que puc ser Ana Torres sense sentir que no arribo a donar el que sempre s'ha esperat de mi, no he de donar res a canvi només he de ser com jo sóc i rebo amor, això em produeix una sensació infinitament agradable i immillorable. Gràcies Dani!
He de prioritzar, d'altra banda, la felicitat que em transmet el meu fill, considero que sempre hem tingut un llaç molt però que molt fort d'unió i sé que mai el perdrem, tot i que vam haver moments molt durs a arran de la separació. He d'agrair-li que m'ajudés tant amb la seva compresió. Gràcies Carlos, fill del meu cor!
Finalment vull destacar a dues persones que sempre han estat imprescindibles a la meva vida des que vaig néixer i que mai han deixat d'estar al meu costat. Gràcies Diego i Maria, sempre continuaré aprenent de la vostra generositat i del vostre amor envers a mi i al meu fill.
SENSE CAP DELS QUATRE NO PODRIA TENIR LA QUALITAT DE VIDA QUE TINC.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES ALS MEUS

Torno amb vosaltres!

Hola amics i amigues!
Primer vull demanar perdó perquè vaig prometre que no perdria contacte amb vosaltres i ha passat molt de temps sense que hagi dit ni ase ni bèstia, ho sento però no donaré excuses sinó que em decicaré a comunicar-me més amb tots vosaltres vale??
oi que em perdoneu?? síiiiiii, gràcies!!!

Començaré a dir que he trobat molt a faltar al Meu Camps Blancs però que a poc a poc m´he anat adaptant. He de destacar que he tingut la col·laboració de determinades persones al lloc on estic ara, anomenat Salvador Espriu, i a molts dels meus de Camps Blancs que, per molta sort per mi i no pas per ells jejeje, no ens hem deixat perdre.

Amics i amigues, principalment, voldria compartir amb vosaltres que a hores d'ara sóc molt feliç, si hagués de trobar un superlatiu que qualifiqués el meu estat d'ànim seria: HIPERMEGAFELIÇÇÇÇ!!