Hola de nou,
a l'entrada anterior us he confesat que sóc tremendament feliç i m'agradaria explicar-vos el perquè d'aquesta joia.
He de destacar que a nivell sentimental em trobo com mai, sento que puc ser jo i, tot i així, se m'estima i amb molta generositat. Crec que tinc la gran sort de poder dir que puc ser Ana Torres sense sentir que no arribo a donar el que sempre s'ha esperat de mi, no he de donar res a canvi només he de ser com jo sóc i rebo amor, això em produeix una sensació infinitament agradable i immillorable. Gràcies Dani!
He de prioritzar, d'altra banda, la felicitat que em transmet el meu fill, considero que sempre hem tingut un llaç molt però que molt fort d'unió i sé que mai el perdrem, tot i que vam haver moments molt durs a arran de la separació. He d'agrair-li que m'ajudés tant amb la seva compresió. Gràcies Carlos, fill del meu cor!
Finalment vull destacar a dues persones que sempre han estat imprescindibles a la meva vida des que vaig néixer i que mai han deixat d'estar al meu costat. Gràcies Diego i Maria, sempre continuaré aprenent de la vostra generositat i del vostre amor envers a mi i al meu fill.
SENSE CAP DELS QUATRE NO PODRIA TENIR LA QUALITAT DE VIDA QUE TINC.
MOLTÍSSIMES GRÀCIES ALS MEUS
dimecres, 11 de maig del 2011
Torno amb vosaltres!
Hola amics i amigues!
Primer vull demanar perdó perquè vaig prometre que no perdria contacte amb vosaltres i ha passat molt de temps sense que hagi dit ni ase ni bèstia, ho sento però no donaré excuses sinó que em decicaré a comunicar-me més amb tots vosaltres vale??
oi que em perdoneu?? síiiiiii, gràcies!!!
Començaré a dir que he trobat molt a faltar al Meu Camps Blancs però que a poc a poc m´he anat adaptant. He de destacar que he tingut la col·laboració de determinades persones al lloc on estic ara, anomenat Salvador Espriu, i a molts dels meus de Camps Blancs que, per molta sort per mi i no pas per ells jejeje, no ens hem deixat perdre.
Primer vull demanar perdó perquè vaig prometre que no perdria contacte amb vosaltres i ha passat molt de temps sense que hagi dit ni ase ni bèstia, ho sento però no donaré excuses sinó que em decicaré a comunicar-me més amb tots vosaltres vale??
oi que em perdoneu?? síiiiiii, gràcies!!!
Començaré a dir que he trobat molt a faltar al Meu Camps Blancs però que a poc a poc m´he anat adaptant. He de destacar que he tingut la col·laboració de determinades persones al lloc on estic ara, anomenat Salvador Espriu, i a molts dels meus de Camps Blancs que, per molta sort per mi i no pas per ells jejeje, no ens hem deixat perdre.
Amics i amigues, principalment, voldria compartir amb vosaltres que a hores d'ara sóc molt feliç, si hagués de trobar un superlatiu que qualifiqués el meu estat d'ànim seria: HIPERMEGAFELIÇÇÇÇ!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
